In del bosch

E-mail Stampa PDF

Adess che fann quella vaccada de l'EXP, che voeuren fà Pedemontann depertutt, e depertutt sbatten ciment su ciment, adess che hinn dree a fà la Città Infinita e che la nòsta terra semper pussèe la someja a quell che emm vist in del film “Blade Runner”, adess el sariss giust stà trii dì in d’on bosch per vedè i ròbb divers de come hinn. Vedess diversament come semm.

Perchè el bosch l’è on mond divers. L’è l’ultim mond divers che oramai pòdom avegh chicchinscì. Perchè el bosch l’è traversaa de certi fòrz, memòri de la nòsta terra, che di alter part, i part in doe numm de sòlit me tocca viv, gh’hinn pù. Se troeuven pù. Esisten pù.

La fòrza del bosch l’è la nòsta stessa fòrza, quella che ò te ghe l’hee o te ghe l’hee nò. E pòdom benissim dì che, al dì d’incoeu, ghe l’hann in pòcch. Perchè l’union con la natura la s’è s’ceppada, e numm ne tocca medegalla, per vess divers de come el mond d’incoeu se voeur. E per quest - dém a traa - l’è assee tornà in del bosch. Menà i tòll indree. E lì, taccaa a ‘n scepp d’ona rogora, on onisc, on sares, ona pobbia, lì scrusciaa giò cont el cuu ben pondaa, hoo poduu leg sti paròll in d’ona lengua antiga de la nòstra Terra:

Esi sin devo run. Esi sin devo rene. Esi sin ollater dervonnis!

Ti te see el dio antigh. Ti te see el dio ch’el fa nass anmò. Ti te see el pader de tucc numm nassuu da la rogora.

E ripeti sti bei parolinn. Pussée d’ona vòlta, anmò e anmò, fintant che s’hinn nò mes’ciaa col fiaa, dent in del sangh, dent in sta grama vita che gh’emm. Var certo la pena de provagh. De fall. Fall! Perché chì, in sta terra d’Insubria malmostosa e sacramenta, chì in sta terra in doe tucc hann cagaa e segutten a fall con sodisfazion, chì in doe hinn vegnuu tucc, vegnen tucc, e vegnen per seguttà a smerdà e bordegà depertutt, chì in quella terra chì Mader de numm, fada giò a tòcch, voncia, spussolenta, infesciada de mila infesc, chì, credém, ghe semm ancamò numm!

Che ‘na volta serom la gent de chì. La tribù. Ghe son mì. Ghe sii vialter mè fradei. E gh’è anmò on uss. Piscinin, che ghe se pò andà dent, per trovà la veggia terra di nòst gent passaa. Credém. E dém, se vorii, anca del foeura de coo. Si. Son foeura de coo, perché gh’hoo in ment on alter mond: gh’hoo el bosch in del sangu.

E tutt el rest hinn ball de fà bui.

 
 
Pubblica su Facebook