Cari amìs e fradei,
anca se tanti insuber hann ruvinaa la nòstra Terra, segutten a violentà el sò ambient e riessen poeu a dis sò fioeu de lee, l’Insubria, anca in mezz a sti disgrazzi, l’è viva anmò. Mi credi che sia pròppi la soa presenza fisica intorna a nun, che la ne vutta a vess quiett in questi ann inscì difficil, ma de speranza. E anca se el par on sentee che el rampega bell in pee, nun de Domà Nunch emm de viv in de la certezza che la Stòria l’ha cominciaa a girà in de la direzion de ona riconciliazion intra el nòst pòpol e la soa Mader.
La proeuva de sta osservazion l’è che incoeu, grazie al lavorà che l’è staa faa, semper pussee persònn se disen e se senten Insuber; e precisament, gh’è di process stòrich ch’hinn staa inviaa e pòden pù fermass. Pensee, per esempi, al fatt che adess gh’emm el 5 de Settember, la nòstra Festa Nazional. Quell dì lì, l’ann passaa, l’è staa on gran success debon, ona giornada da marcà giò in sul taccoin de tucc i Insuber.
Ma “Domà Nunch”, intratant, l’ha faa anca altri gran ròbb: i manifestazion in del Sever per la difesa di ultim tòcch de terren liber contra i progett speculativ de la Pedemontana; la promozion continua de la nòstra identità cont i iniziativ colturai de l’Osteria Sant Andrea; el concors e el librett di “Stòri de stremizzi”, che l’è piasuu a on sacc de gent.
Insòmma, i paròll diventen fatt. Vialter regordarii che trii ann fa disevom che l’era necessari mett in pee di cors per insegnagh ai maester de scòla a mostrà la nòstra coltura ai scolar. Ma la Region, i Proveditoraa, i Presid e financa i Sindich de certi part politich… insòmma tutta quella categoria lì, ghe tegnen nò. Allora, a partì de Febrar de quest’ann, “Domà Nunch” l’haa deciduu de fà ona Scòla Insubra auto-organizzada per i giovin: ona serie de vundes lezion per imprend a parlà in del nòst dialett e scriv in Milanes. Tucc i lunedì de sera, per trii mes, vint persònn, di 20 ai 35 ann hann partecipaa a sta Scòla, e tusscòss è fonzionaa polito. Tegnee cunt che el 50 % di partecipant eren gent con men de 25 ann, e che el 30% de lor, el primm dì de lezion, saveven nanca mett in fila trè paròll in del nòst dialett.
Nepunemanch, tucc s’hinn impegnaa a studià: per capì la grammatica e la pronuncia - sicura! - come se fà con tucc i alter lengov. Allora, qui che disen che se pò minga inserì el dialett in di scòll, o che l’è roba de ignorant, gh’hann chì la proeuva provada che l’è mej tasè. L’esperiment de la Scòla Insubra el voeur dimostrà che el Milanes (inscì come la stòria e l’ecologia insubra) se mostren nò in di scòll domà per motiv politich e per ignoranza. I nòst fioeu del Saronatt, inveci, dòpo des lezion hinn staa bon de comincià a doprà quell che hann imprenduu: vardee i testimonianz de sti fioeu che pubblicom pròppi a la fin de sto editorial.
L’è forsi perchè dedree de ona lengua gh’è on pòpol, che sto dialett el fa inscì pagura, come disom in su la covertina de sto numer? Allora, cari fradei, emm de sping perchè la nòstra lengua la sia conossuda, tutelada e insegnada. Sto numer del Dragh l’è dedicaa a capì mej sto messagg. Perché l’è domà con l’alfabetizzazion che el sarà possibil seguttà a parlà in dialett e anca pubblicà di liber, insòmma a fà viv la lengua. A sto propòsit, el nòst Lorenz Banfi (e passom a l’altra bella novità!) l’ha completaa on progett important: la traduzion in Milanes del romanz “Dracula”, che gh’è on’intervista in di pròssim pagin indoe se spiega tutt per fil e per segn. E semper a propòsit de dialett, in su quell numer chì, podii anca leg la relazion ch’emm mandaa su in Polònia al convegn internazional “Lengov in contatt” che ghe sarà in del mes de magg.
On’ultima ròba. “Domà Nunch” l’ha deciduu, de adess innanz, de definiss on ‘Moviment econazional de l’Insubria’. Anca se semm che i definizion hinn semper di scatol tròpp strett, credom anca che sti paròll descriven mej la nòstra natura de grupp dinamich, avert, lontan di fazion e che el voeur lottà per tutta la soa Comunità. Nun semm convint che i ideai e i simbol de l’Insubria hinn incarnaa in sti òmen e sti dònn; e sarann questi a dann a tucc el coragg de camminà vers el Destin che l’è staa scrivuu per la nòstra Terra.
La Scòla Insubra: i testimonianz
Martina, de Lentaa, 20 ann: “Finalment pòdi parlà polito cont i mè gent, e pòdi anca scriv on quaicòss cont ona bòna grammatica. Son contenta che me son divertida a fà quell cors chì, e vorarissi che el ness innanz.”
Mattee, de Sarònn, 25 ann: "Anca se gh'hoo la fortuna de podè doprà ol milanes de spess sia cont i mè gent che in sul lavorà, gh'eren tanti ròbb che cognossevi nò nanmò: domà per fà on esempi, seri pròppi bon nò de scriv in milanes e fasevi tanti error de grammatica. Adess gh'hoo anmò de fà tanti esercizzi, ma i primm risultaa s'hinn giamò vist.Speri debon che questa bella iniziativa la vaga innanz e con semper pussee gent."
Lissander, de Misent, 27 ann: “Adess che hoo faa el cors de Milanes de l’Osteria, m’è vegnuu in ment de mett insema on liber con dent tucc i
nòmm e la descrizion di piant in dialett”.
Daniela, de la Mascazza, 27 ann: “Mi seri nanca bòna de capì el dialett, figuremmes se immaginavi de riessì a parlall. Epur, in del frequentà el cors, e
ridend e scherzand cont i amìs, hoo cominciaa a imprendell”.
Francesch, de Carbonaa, 29 ann: “Son staa pròppi content de quell cors chì perchè hoo cognossuu tanta gent che voreva imparà a parlà e scriv in milanes, e mì hoo poduu fa pratica del parlà e imparà a scriv, anche se gh’è anmò tanti ròbb de imprend".
Ol Panda, de San Dalmazzi, ma originari de la Puglia, 31 ann: “El cors l’è staa ona granda occasion de capì e viv la Terra che la m’ha adottaa. Adess, grazie a la Scòla Insubra, pòdi dì che anca mi son de San Dalmazzi!”
Daniell, de Meda, 37 anni: "Finalment mì e la mia morosa emm trovaa on cors che ne permett minga domà de imprend a scriv e a parlà polito in milanes, ma anca de divertiss insema a tanta bella gent".
| < Prec. |
|---|


